El camí s'inicia en una pista forestal que ben aviat cal anar tallant per un sender que discorre paral.lel al riu,
amb vistes espectaculars sobre diversos salts d'aigua.
Al cap d'una hora i mitja arribo al collet (1.980 m) que s'obre sobre el llac...
amb unes vistes espectaculars de la paret rocosa dels Besiberris.
Ara el camí es fa pla i discorrer per la riba dreta del llac primer ...
...i pel mateix costat del riu a continuació.
Ja fa estona que es veu el refugi lliure de Besiberri.
Una estructura metà·lica situada en un lloc privilegiat amb vistes sobre la vall de Besiberri per un costat...
i sobre el massís per l'altre.
No trobo cap indicador que porti cap al refugi,
i com que el planell tampoc ho indica, em passo de llarg i arribo fins a l'Estanyet de Besiberri de Baix (2.173 m).
Des d'allà em cal pujar i recular una mica.
A mitja pujada, mentre passo un dels torrents que baixa cap a l'estanyet, rellisco i caic dins. Em queden les sabates i els pantallons xops fins a la cintura... què hi farem!
Arribo al refugi que té la porta oberta i és buit de gent. Veig, però, que hi ha alguns llits ocupats i faig meu un dels que queden lliures.
Passo la resta de la tarda descansant i donant algun volt per la zona (amb xancletes...) fins que arriben un primer grup de muntanyers que venen d'intentar fer el Besiberri sud. Són tres i no ho han aconseguit per que la zona per on ho han intentat el terra era massa desfet.
Després arriba un segon grup i aquest sí, ha aconseguit fer cim. Ells però, han tirat una mica més cap a l'esquerra i han pujat un tros grimpant per les roques.
Tots dos grups estan d'acord en què és impossible pujar al coll d'Avellers per la ruta habitual, que és molt inclinada i està plena de neu.
De fet des del refugi ja es veu que a partir dels 2.300 metres tot és ple de neu.
L'endemà m'aixeco aviat i a un quart de vuit ja soc camí del Besiberri.
El camí des del refugi fins al començament de la canal de l'Escanyet, és força fàcil i està molt ben indicat. 
Com que no tinc clar si el grup d'amics que puja avui des del pàrking, passaran o no pel refugi, ni quan, decideixo anar fent via.
Quan arribo a la canal, em cal posar-me els grampons.
La pendent és forta i prefereixo no mirar enrera per no espantar-me amb les possibilitats d'una relliscada.
Enfilo per l'esquerra deixant una zona pedregosa a la meva dreta, i quan m'adono que he de passar a l'altre costat, em cal treure'm els grampons, superar les roques i tornar-me'ls a posar.
Després de la primera pujada sobre la neu, hi ha una zona força plana, per on s'avança amb més tranquilitat.
Lluny es veuen tres excursionistes que han passat la nit en una tenda de campanya, aprop del llac i que ara comencen a pujar per la gelera final cap al Besiberri Sud.
Vist des d'aquí sembla que hi ha un pendent impossible, però quan s'és més aprop resulta més assequible.
Pel lloc un pugen aquests tres és per on ahir no ho van poguer fer el primer grup del Refugi.
Jo faig cas del que em van dir els del segon grup, i vaig més cap a l'esquerra. Un cop arribo a les roques, però, m'adono que no hi puc pujar sol.
Em toca, doncs, tornar-me a posar els grampos i travessar cap a la segona gelera.
Quan la neu s'acaba, hi ha un terra molt desfet, com si fos sauló, amb pedres sueltes, que es fa difícil i cansat de pujar.
Busco una alternativa i m'enfilo per unes roques fins a trobar una petita glacera entremig de la ruta "normal", ara impossible, i la que han enfilat els tres que em precedeixen.
Pujar per les roques, però, tampoc no és cap bicoca. De fet passo per un parell de situacions que em resulten fotudes, però finalment, com un regal, surto damunt del coll d'Avellers (2.884 m).
Una zona plana i sense neu des d'on surt un camí, força ben indicat cap al cim del Besiberi Sud.
Aquí et terra també està desfet, però sense punt de comparació amb el d'abaix... això és una ganga!
Ara sí que veig clar que estic a punt d'aconseguir el cim. Abans, però, em trobo amb els tres excursionistes que em precedien, que ja l'han fet i que són de tornada. Aprofito per demanar-los una foto.
Continuu i en un tres i no res arribo al cim (3.023 m) a tres quarts de dotze.
És el meu primer 3.000!
Em faig algunes fotos amb l'automàtic. Aprofito que hi ha cobertura per fer una trucada.
I després d'estar-m'hi una estona gaudint del 50% de les vistes possibles (l'altra meitat està coberta per la boira).
Inicio el descens.
Arribat al coll d'Avellers, veig que el grup que esperava ja ha arribat a la canal.
Espero que comencin a pujar, i jo mateix inicio la baixada amb molts dubtes de per on serà millor fer-ho.
A mitja alçada m'aturo per por de fer caure pedres i espero que passin pel meu costat.
Ens saludem i un cop que han passat, reinicio el descens.
Em cal fer una relliscada, més o menys controlada, d'un parell de metres per superar un punt de neu sense gaire altres possibilitats, arribo a la zona del "sauló".
Sorprenentment la baixada resulta molt més còmode que la pujada. Mentre m'estic aturat al capdemunt de la canal posant-me els grampons, però, la motxilla rellisca i baixa cap avall una cinc-cents metres ben bons.
Per sort els grampons els tenia jo, o sigui que tot això que m'estalvio de pes per una estona...
Baix fent camí, aquest cop tanta estona com puc sobre la neu, i un cop que s'acaba, pel camí senyalitzat amb fites que porta fins al refugi.
Allà m'estiro una estona al llit, i al cap d'una estona baixo fins al llac, i el collet, on espero als amics que tornen de fer e Besiberri, i ara sí, tots junts baixem fins al cotxe.
Felicitats! Interessant i descriptiva l'explicació... veig que t'estàs fent molt amic dels crampons! :-P
ResponEliminaFELICITATS CAMPIÖ, acabas de començar els 3000!!! ja falta menyns pel camí dels 8000!!!
ResponEliminaPetons