Colomina - Josep Maria Blanc (6-7-2010)
6,74 Km.
Desnivell de pujada: 359 m
Desnivell de baixada: 459 m
Temps emprat: 7h + 30' d'aturada
Sortim del refugi de Colomina (2.410 m) molt aviat perquè un cop més som els primers a esmorzar.
Enfilem cap a l'estany de Colomina, que rodegem pel seu costat esquerra fins arribar a l'estany de Mar.
L'envoltem i comencem a pujar de valent per l'anomenat Pas del l'Os, que al principi és un camí estret...
....i després s'acava convertint en una escala de pedra.
Tot plegat força dur al perquè porta fins als 2.530 m.
La sastisfacció d'haver-hi arribat, però, dura poc perquè ben aviat ens cal anar cap a la Collada de Saburó (2.640 m.)
Aquesta és la part més accidentada del trajecte. Per sota tot són enormes blocs de pedra que cal anar superant, i a mitja alçada és ple de geleres.
Nosaltres decidim evitar-les a base d'anar per un trajecte alternatiu, potser més segur, però força més dur.
A poc a poc anem remuntan fins arribar a la Collada quan encara no fa tres hores que hem sortit del refugi.
Sembla que el pitjor ja ha passat. A partir d'ara tot serà baixada i bastant fàcil, o si més no, això és el que pensem...
La realitat ens dirà que el que queda és molt llarg, amb baixades molt dures i passos sobre les geleres una mica complicats.
De fet, a nosaltres que no hem fet el Collet Contraix, ens resulta amb diferència l'etapa més dura.
A partir de la Collada de Saburó el camí passa per molts estanys, el de Cap de Port, el de Llastra, el Negre de Peguera, etc...
El que ens costa més de passar és l'Estany de Cap de Port. No s'acaba mai!
A més hi ha plaques de neu gelada que cal travessar i el camí es fa força llarg.
A partir del moment que deixen enrera aquest estany el camí es suavitza durant un temps.
Ens aturem en un petit estanyol i ens refresquem els peus a l'aigua geladíssima.
Smbla que ja hisom, però encara ens queda un bon troç. Això no s'acaba mai.
Viem des de dalt l'Estany Negre de Peguera. En aquest punt ens aturem a dinar i havent dinat reprenem el camí.
Ara la baixada es fa molt dura, molt prnunciada, i a sobreestem molt cansats. I quan arribem abaix, altre cop cap a munt, i després altre cop cap avall... desesperant!
Fnalment, completament destroçats, arribem al refugi Joan M. Blanch, set hores i mitja després d'haver sortit del refugi Colomina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada