divendres, 9 de juliol del 2010

De Mallafré a Amitges

1a Etapa (29-06-2010)
Mallafré - Amitges
3,72 Km.
Desnivell de pujada: 466 m
Desnivell de baixada: 17 metres
Temps emprat: 2h 28' + 30' d'aturada



Arribem a Espot quan encara no són dos quarts de dotze del matí. Anem a buscar la documentació i els forfaits perquè ens vagin posant els segells a tots els refugis per a on passem i després prenem un taxi fins a l'Estany de Sant Maurici.
Des d'allà en només deu minuts ens plantem al Refugi de Mallafré (1.950 m) on ens posen el primer segell i on iniciem la nostra travessa de Carros de Foc.

Allà coincidim amb un noi que acaba de finalitzar el circuit. El felicitem i ens diu que trobarem neu a tots els colls, que val la pena que portem grampons.
La motxilla em pesa molt, sobretot al principi perquè porto massa fluixes les cintes, però després d'apretar-les, la cosa millora. Fins ara la majoria de sortides que hem fet a la muntanya han estat sense gaire equipatge i no hi estic acostumat.


Tornem a Sant Maurici i comencem a caminar per la pista que porta a Amitges. Abans, però, hem d'arribar al llac de Ratera.
A mesura que anem guanyant altura la visió sobre les muntanyes es va fent més imponent.
Hi ha molta neu i això fa que el paisatge sigui encara més maco que quan vam estar per aquí al setembre passat.


Arribem a l'estany de Ratera i ens aturem a dinar. L'entrepà de truita està de meravella i la xocolata i les ametlles també. Però el millor de tot és poguer-se treure la motxilla i seure a descansar una estona.


De seguida tornem a carregar o cap amunt.
Aquest últim troç fins al refugi d'Amitges encara se'ns fa més curt. L'última pujada és força costeruda i quan fem una aturada de cinc minuts, ens adonem que gairebé ja hem arribat. El refugi (2.380 m) apareix darrera un revolt.
Arribem ens posen el segon segell i deixem les motxilles.


De seguida sortim a fer un volt i ens quedem parats de la quantitat de neu que hi ha.


A només cinquanta metres del refugi, pel camí que porta cap al coll per a on hem d'anar demà, ja hi ha un bon tou de neu.


Caminem una mica i després ens enfilem per un turonet que dona directament sobre l'estany dels Barbs que encara té troços de gel flotant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada