dimarts, 13 de juliol del 2010

Joan Ventosa i Calvell - Estany Llong

6a Etapa

Joan Ventosa i Calvell - Estany Llong (4-7-2010)

8,5 Km.

Desnivell de pujada: 157 m

Desnivell de baixada: 492 m

Temps emprat: 5'30h +1'30' d'aturada i transport motoritzat

Ens decidim a evitar el Coll de Cotraix i per això enfilem el camí que baixa cap a la Presa de Cavallers, on pensem agafar un taxi que ens porti fins a Aigües Tortes.

Sortim aviat. El camí comença fàcil, baixant cap a l'Estany Negre.

Per tot areu hi ha molta aigua, fins al punt que el camí, molt ben senyalitzat amb estaques grogues, sovint sembla més aviat un torrent.

Passem per escenaris molt rocosos, solitaris, magnífics.

Al sortir ens havien advertit que hauríem de creuar el riu a peu, perquè el pont s'ha enfonsat, però abans d'arribar a aquest punt ja ens cal descalçar-nos i travessar-lo amb els peus dins l'aigua gelada degut a que el cabal ha cobert les passeres de pedres.

Se suposa que el camí es pot fer en dues hores, però a nosaltres ens en costa quatre i mitja...

Quan ja som a la vall que hi ha just a sobre de la presa, trobem tres braços de riu molt cabalosos. És en aquest punt que el pont ha desaparegut.

A l'altra riba un grup de nois i noies tenen el mateix problema que nosaltres però justament a l'inversa. Tampoc no poden travessar.

Finalment sembla que ells i nosaltres ens posem d'acord en quin és el millor punt per travessar el riu. Un punt molt ampli, però amb algunes pedres i algun illot de terra pel mig.

Primer passen ells, uns descalços i altres amb les botes posades.

Cal enfonsar-se fins a mitja cama. La corrent és molt forta desseguida descobrim que és millor posar el peu al llit del riu que intentar passar per sobre les pedres que només estan mig enfonsades, perquè aleshores costa més vèncer la corrent.

Abans de començar a passar, he tingut una bona pensada: posar-nos les sandàlies de plàstic que fem servir de sabatilles a la nit. D'aquesta manera no se'ns mullen les botes, i tenim més capacitat de sustentació que si anessim ab el peu nu.

Finalment aconseguim arribar a l'altra riba, després de travessar uns quinze metres de riu.

Aprofitem l'aturada perquè se'ns eixuguin els peus per esmorzar i reprenem la marxa.

L'últim troç, com sempre, es fa molt feixuc.

Des del moment que arribem a l'extrem de la presa fins que sortim al seu final, passa una hora ben bona, en què cal anar borejant l'aigua per la muntanya, ara puja, ara baixa.

Arribem a l'aparcament que hi ha a la reclosa. Truco pel mòbil al taxi i al cap de vint minuts ens ve a recllir.

Primer ens porta a Bohí a buscar uns altres passatgers i tot se'ns fa molt estrany. Tornar a la civilització després d'aquests quatre dies enmig de la Natura, resulta tot un xoc.

Des de Bohí anem fins a Aigües Tortes i allà baixem del taxi i comencem a caminar de nou, però aviat ens atrem a dinar.

En total no triguem més d'una hora a fer el trajecte fins al refugi d'Estany Llong.

Descansem una mica i de seguida sortim de nou fins a l'estany que dona nom al refugi, on tornem a mullar-nos els peus.

Novament al refugi, ens prenem la clara miraculosa de cada dia i després una dutxa d'iagua calenta!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada