Cavall Bernat de Sant Llorenç

Gairebé cinc anys justos després de la meva primera ascensió a la Mola de Sant Llorenç, hi torno per fer la que serà la meva primera escalada en roca. Hi vaig amb l'Esteve i sota el mestreatge del Jordi Fité, escalador de debò, que ha tingut el detall de portar-nos a fer el Cavall  Bernat.

Aquesta elevació de roca conglomerada, visible de molt lluny, és ideal per a la iniciació. La seva via normal, oberta el 1911, no presenta grans dificultats, i la satisfacció que ens dona conquerir-la als novells, val tot els esforços. 

L'aproximació fins al peu la fem pel carrer del Cavall Bernat de l'urbanització del mateix nom, a Matadepera. El Jordi puja primer, i va posant les cordes mentre l'Esteve l'assegura des d'abaix i jo faig fotos.

Un cop que ell ha fet cim, em lligo i començo a pujar. El primer tram no presenta gaire dificultats. Com més cap a la dreta comencem a pujar més fàcil resulta, amb bones preses pels peus i les mans, tot plegat una mica més esforçat que una simple grimpada, però amb l'adherència que aporten els peus de gat" i la seguretat d'anar encordat, es supera de seguida.

A partir del moment en que supero el primer tram el terreny perd inclinació i en un tres i no res em situu al peu de la ximeneia principal. A mesura que vaig pujant vaig deslliurant la meva corda i deixant la que ha de servir perquè s'asseguri l'Esteve. A vegades les dues cordes es lien una mica i em cal aturar-me a desfer l'embolic.

 El tram de la xemeneia resulta força més complicat. Cal posar-s'hi molt a dins i anar pujant amb la força dels braços i les cames, tot buscant preses segures i el camí més fàcil. La dificultat arriba fins al IV superior i el Jordi ens deixa penjant un estrep que no arriben a utilitzar.

Superat el punt més crític la resta ja no presenta cap dificultat. Arribo al cim i em disposo a esperar l'Esteve que també puja sense dificultats. Contemplem el paisatge des de dalt, fem les fotos de rigor i baixem fent un ràpel fins al peu. Ha estat el nostre bateig d'escalada!...