Arribem en cotxe fins al coll de la Balma ( 1.577 m .) des d’on una pista s’enfila cap al coll de les Bassotes. Quan només porten quatre quilòmetres, ens trobem el pas barrat per una cadena. Aparquem i comencem a caminar.
Ben aviat comencem a trobar plaques de neu i de gel que envaeixen la pista. Està clar, doncs, que la cadena està justificada.
Després de passar pel Coll de Torn, finalment arribem al Collell, el punt on de la pista principal que continua fins al Mirador del Pedraforca, a l’altre costat de la vall, en surt una ramal que s’enfila fent ziga zagues fins al Coll de les Bassotes. Nosaltres pugem pel dret per intentar escurçar camí. El mateix anem fent cada cop que trobem la pista envaïda de neu o de gel.
Els cabirols ens observen d'aprop...
I nosaltres a ells..
Pugem, pugem, i finalment arribem a un collet hervós que dona pas a la carena de Comabona ( 2.533 m .)
...o a la vall interior que porta cap al Comabona i que és plena de neu.
Nosaltres pugem a la carena, pensant equivocadament que ens portarà al Comabona, però no és així.
Finalment, doncs, ens cal baixar a la vall interior i travessar-la sempre sobre neu, fins arribar a un primer cim sense nom ( 2.547 m .) que té un petit paravent de pedres per fer vivac i que de fet és una mica més alt que el mateix Comabona.
Baxem i ens enfilem al cim següent ( 2.543 m ), també ignominat, que té una vèrtex geodèsic al damunt. Des d’aquí la vista sobre la Cerdanya és espectacular...
Al darrera, a dos o tres-cents metres, veiem l’autèntic cim del Comabona ( 2.546 m .).
Però com que estem molt cansats i hi ha massa neu ens conformem amb aquest acostament i comencem a baixar cap al cotxe, aquest cop tirant pel dret...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada