Pugem per la pista forestal en bon estat que va des de Cantallops fins al castell de Requesens.
Deixem enrera el castell i arribem a la cantina i l’ermita (504 m.), on aparquem el cotxe i comencem l’ascensió.
Pujant i pujant entre boscos d’alsines i castanyers, arribem fins el Coll Forcat (826 m), on un filat assenyala la frontera entre la Catalunya sota administració francesa i la que encara està sota administració espanyola. Entrem, doncs, a la comarca del Vallespir i abandonem l’Alt Empordà.
Com a Palestina, a Xipre o a l’Alemanya dels anys 50, també aquí un mur o un filat, dona testimoni de la divisió d’un país que en el nostre cas, s’han repartit entre dos veïns poderosos: Espanya i França.
Girem a la dreta i sempre per la banda del Vallespir avancem fins arribar al Coll de Pal (972 m)
i passem pel costat del Roc dels tres termes, des d’on travessem la carretera asfaltada que puja des d’El Perthus i reprenem el camí de terra que s’enfila per la carena.
Al cim del Puigneulós (1.258 m.) hi ha una torre de pedres planes i base quadrada i un punt geodèsic.
La vista val molt la pena,
tot i que des d’aquí el Vallespir es veu masssa urbanitzat i travessat de carreteres.
De teló de fons: el Canigó
Ens fem les fotos de rigor i iniciem la tornada abans que arribi un grup molt nombrós d’excursionistes que pugen pel mateix camí que hem fet nosaltres.
La baixada la fem per una drecera que baixa molt més dreta entremig de les dues pistes que conformen l’itinerari circular de pujada-baixada entre Requesens i el cim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada