Des d'aquí es dominen paisatges plens de verdor. Prats i muntanyes de gran bellesa.
I anem trobant moltes flors, com aquesta violeta blanca.
Abans d'arribar al refugi (1.622 m) abandonem momentàniament la pista per fer drecera i això fa que el superem sense adonar-nos de la seva presència, fins que ja som més amunt.
Aquí ens trobem una parella que va collint bolets, probablement falsos moixernons (Marasmius oreades). I ens fixem en els enormes cercles d'herba fosca que hi ha a la muntanya, provocats per aquests mateixos bolets que en tenir el miceli radial originen aquest curiós fenòmen.
Continuem pujant fins a passar per un abeurador pel bestiar (1.719 m).
I arribem al coll de Pal (1.771 m).
Aquí desapareixen les marques del camí, però no hi ha pèrdua. Només clar anar seguint el filat que va seguint la carena de la serra Caballera.
La boira s'ha anat fent cada cop més espesa.
No aconseguim veure el cim fins que una ratxa de vent s'endú momentàniament els núvols i això ens permet reorientar-nos una mica.
Arribem al cim (2.013 m) que està coronat per una fita rodona molt ben feta, alta i força consistent.
Al nostre pas i parant per fer fotos, hem trigat una mica més de dues hores.
Aquí dinem, sense poder gaudir del paisatge que -diuen- que es pot veure des del cim.
En acabat enfilem la baixada que fem en aproximadament una hora i mitja.
Abans d'arribar, entre les pedres del camí, avistem una parella d'Iberodorcadion sp. una de les joies de l'entomofauna ibèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada