Les vistes sobre el Pedraforca i la serra del Cadí, són molt maques, tot i que la muntanya màgica, sense l'enforcadura i els dos pollegons, no ens mostra el seu pefil més conegut.
En dues setmanes ha desaparegut pràcticament tota la neu que hi havia, i que era força, a la part superior del Pedraforca i al Cadí.
Arribem a la Planella Gran (1.950 m) on els arbres es van fent més escassos, fins a conformar un típic prat alpí.
Des d'aquí el camí fins al refugi Delgado Úbeda (2.160) és molt suau.
Encara queden petites clapes de neu.
Abans d'enfilar l'últim tram fins al Cap de la Gallina Pelada, treiem el cap sobre la vessant sud.
La vista des del cim (2.317 m) domina una àmplia perspectiva del Berguedà i al fons la Cerdanya.
Des d'aquí val la pena arribar-se fins a la roca Blanca per una carena espectacular, amb precipicis a banda i banda, però sense gens de risc.
La roca Blanca (2.289 m) és com la proa d'un vaixell, des d'on es veu tant la vila de Gòsol com la de Saldes, a un costat i altre del Pedraforca.
Desfem el camí i tornem per on hem vingut, amb una parada al refugi per pendre un cafè excel·lent, un plaer inesperat que cal agrair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada