Colomers - La Restanca

4a Etapa
Colomers - La Restanca (2-07-2010)
8,07 Km.
Desnivell de pujada: 549 m
Desnivell de baixada: 669 m
Temps emprat: 6h + 1h 30' d'aturada

Dormim molt bé. El refugi de Colomers (2.130 m) és molt nou i comfortable, tret del fet que no té dutxes d'aigua calenta. Els crits de la gent que es dutxa amb aigua gelada, procedent del desgel, són esfereïdors...

Després d'esmorzar enfilem cap a la nostra pròxima etapa que ha de finalitzar al refugi de la Restanca (2.010 m) després de recórrer més de 8 Km. i un desnivell acumulat de 1.228 m.

El primer que cal fer és pujar al Port de la Ribereta de 2.440 m.

Anem pujant i a sota va quedant un paisatge espectacular, amb les muntanyes al fons, i els llacs a sota.
La major part del temps podem esquivar les clapes de neu...

i un cop a dalt de seguida enfilem cap al Port de Caldes (2.568 m).

La vista des d'aquí és la millor que hagi vist mai. Una meravella!


Realment hom experimenta una alegria especial en veure un paisatge com aquest.

Ens hi estem una bona estona fent fotografies i admirant les dues vessants del port, i després anem fins a una muntanya que hi ha davant, travesant, ara sí, una llarga gelera...


i allà esmorzem.

En acabat comencem a baixar cap als estanys del Port de Caldes i de Mangades.

La baixada és força suau,però un cop a baix, cal travessar moltes geleres. Algunes les podem evitar, però d'altres no hi ha més remei que travessar-les, anant amb compte de no relliscar, i de no posar el peu en cap cavitat coberta per la neu.

Arribem al peu del camí que remunta cap al fals coll de Crestada.


La via normal està coberta de neu, però pel costat hi ha una petita franja de terra amb molta pendent que anem remuntant penosament.
Els últims trenta metres de desnivell ens cal fer-los per la neu i resulten forá feixucs.
Finalment arribem al pla que s'obre al peu del Montardo i al damunt del llac de Monges.

Aquí també hi ha molta neu, però com que és molt pla, no fa tanta angúnia.
Ja molt aprop del veritable coll de Crestada (2.475 m) que s'obre sobre l'Estany de Cap de Port, ens aturem a dinar i a descansar. També aprofitem per descalçar-nos i posar els peus dins l'aigua gelada.
Havent dinat reprenem el camí cap a l'Estany de Cap de Port.

Recordem una baixada força fotuda amb molts blocs de pedra i tarteres. En alguns trams, però, la neu suavitza el recorregut, tot i que n'augmenta el risc de relliscada i el de posar el peu damunt d'alguna cavitat i que el terra s'enfonsi.

Això últim és el que li pasa a la Pili. Trepitja just damunt d'una petja a la neu que acabava de deixar jo, i a ella se li enfonsa.


Queda estirada amb tota la cama dins del forat.
Puja a ajudar-nos un noi que cabava de passar pel nostre costat i entre tots dos aconseguim treure-la del forat.
S'espanta molt i la resta de la baixada la fa amb molta por de tornar a caure dins d'un altre forat. Ara, doncs, amb més motiu intentem evitar al màxim les clapes de neu, ni que sigui a base de fer una petita volta.
Baixem. baixem, cada cop més cansats, fins al final del llac, on descansem una mica, abans d'iniciar la baixada definitiva que ens ha de portar al refugi de La Restanca.
Aquí, però, ens trobem amb la sorpresa desagradable del camí molt malmès per l'aigua del desglaç, i ens cal passar per llocs una mica difícils, o trepitjar molta aigua.

Finalment, set hores i mitja després d'haver sortit de Colomers, amb un recorregut efectiu de sis hores, arribem al refugi de Restanca.