De Saboredo a Colomers

3a Etapa

Saboredo - Colomers (1-07-2010)

4,67 Km.

Desnivell de pujada: 269 m.

Desnivell de baixada: 434 m.

Temps emprat: 4h + 45' ascensió Pic Pishader + 35' d'aturada

Ens aixequem a un quart de set i a dos quarts comencem a esmorzar. Ens donen el pic-nic i sortim del refugi de Saboredo (2.310 m) cap al Coll de Sendrosa primer perdent altura per la vall que hi ha al peu del refugi...

i després, en arribar a la vall que hi ha als peus del coll, tornant a pujar fins als 2.451 m.

A dalt de tot hi ha una mica de neu, però la podem esquivar.

Des del coll s'arriba a veure el llac Major de Colomers i el refugi vell.

Segons que es puja a l'esquerra queda el Tuc Gran de Sendrosa i a la dreta el Pic de Pishader (2.538 m).

Primer intentem pujar al Tuc Gran. D'entrada, però, interpretem malament una de les fites i enlloc de seguir per la cresta, baixem força en direcció a Saboredo i ens cal travessar una llarga gelera i després guanyar altura per la muntanya plena d'herva, la qual cosa no deixa de ser dificultosa.

Quan finalment arribem a dalt de la cresta altre cop, la Pili decideix quedar-se i no continuar l'ascensió.

Jo ho intento...

...però ben aviat m'adono que allò és massa per a mi. De fet em trobo amb un parell de situaciones compromeses, d'aquelles que no sembla possible avançar ni retrocedir, mig ficat dins d'un forat a la roca.

La carena és molt trencada i cal grimpar i arriscar-se per avançar més aviat poc.

Sembla com si tot les dificultats estessin a punt d'acabar, però la millora mai no arriba, i després de corregir el recoregut un parell o tres de vegades, em dono per sarisfet de poder tornar al punt de sortida.

Segurament deu ser molt fàcil, però no pas per a mi...

Aleshores decideixo d'intentar-ho amb el pic Pishader (2.538 m). Ahir el guarda del refugi em va explicar que no hi ha camí traçat, però que s'hi pot pujar fàcilment a base d'anar buscant el camí cap a l'esquerra, per la zona dels nerets. Així ho faig i molt ràpidament començo a pujat.

Primer resulta molt fàcil, però després es va complicant i cal agafar-se molts cops amb les mans a les roques. Tot i així els pals em resulten útils, agafats amb l'altra mà em serveixen per donar-me impuls.

Vaig pujant i vaig pensant que no sé pas com m'ho faré després per baixar. Realment hi ha punts que poden resultar fotuts cara avall. De fet no miro mai enrera per por que m'agafi tremolera a les cames.

Finalment en menys de mitja hora arribo al cim, que està marcat per una fita molt modesta.

Des d'allà crido a la Pili que és abaix, al coll, i em fa una foto.

Després intento inútilment de fer-me'n jo una amb l'automàtic, i abans que ho aconsegueixi, se m'acaba la bateria.

I ara toca baixar! Tinc clar que només ho faré pel mateix lloc per on he pujar si no em queda altre remei.

Busco un pas per l'esquerra i no el trobo. Després vaig cap a la dreta i tampoc. Finalment penso en la possibilitat de tornar per la part de darrera de la muntaya. Em veig a venir que el camí pot ser molt més llarg, depenent del que em calgui baixar i que desprñes hauré de pujar cap al coll, on he deixat la motxilla amb la Pili, des de la vessant de Colomers.

Però tot i així ho prefereixo a haver de tornar per on he pujat.

Vaig baixant i vig una marmota. El camí és ple d'herva amb terra, sense pedres, i el descens és fàcil, En un moment determinat se m'acut anar girant cap a l'esquerra per veure si hi ha algún pas que em porti directament al Coll sense haver de baixar més, i desprñes de passar uns ressalts rocosos, veig que estic a l'alçada del Coll i que recorrent senders naturals per la muntanya hi puc arribar fàcilment. Ha estat una sort immensa! i en menys de quinze minuts des que he començat a baixar, arribo altre cop al Coll de Sendrosa.

Esmorzem i en acabat torno a carregar la motxilla i cap avall.

Ens imaginavem que el camí fins a Colomers seria pla i còmode, però no ens en resulta gens.

Cal baixar molt i travessar moltes tarteres, la qual cosa, carregats com anem, se'ns fa pesat.

Mirant el mapa em sembla impossible que triguem tanta estona. El camí baixa cap a la vall i sabem per al llibre que portem que no hem d'arribar al fons, perquè això ens allunyaria del Refugi Colomers.

Finalment trobem un camí que surt cap a l'esquerra entre boscos molt macos i sense estar massa segurs que sigui el camí correcte, el comencem a recórrer.

Arribem a un punt on el camí que pujava dret cap a un coll, enlloc d'arribar-hi, fa un gir a la dreta.

Deixo la Pili descansant i me'n vaig coll amunt a averiguar quina és la direcció correcte.

Al cap d'una estona de caminar, arribo a veure el llac Cloto de baish amb la seva illa característica al mig.

Consulto el mapa i tot concorda, el camí de la dreta, on s'ha quedat la Pili, és correcte. Torno al punt i baixem caminant tots dos fins a l'estany.

El lloc realment és molt maco i la temptació de prendre un bon bany resulta del tot irressistible o sigui que em despullo i em llenço a l'aigua.Està fredíssima, però resulta molt vivificant. No me'n penedeixo pas.

D'allà tornem a pujar fins al Coll Cloto (2.120 m) i nova baixada ja amb el refugi de Colomers a la vista.

Abans d'arribar-hi, molt assedegats i amb un sol de por, però, encara queda un últim esforç a fer: el refugi que veiem és el vell, que està tancat.

El nou queda encara una mica lluny.

Finalment hi arribem. Estem força cansats, sobretot jo. Dinem i ebs prenem una clara i quan ns recuperem una mica, encara tenim humor de pujar fins a l'Estany Mort.